Pedro Javier Gonzalez vuelve a El Dorado, esta vez formando dúo con Horacio Fumero en el ámbito del ciclo Cuerdas Furtivas que hacemos con la colaboración de Pere Pons.

Impregnats de Sud, adherits a la terra i oberts al mar, Pedro Javier González i Horacio Fumero són dos viatgers de sonoritats remotes i ancestrals. El guitarrista barceloní te la mediterrània incrustada a les seves cordes i a través d’elles el gresol de cultures que la conformen. El contrabaixista argentí beu del folclór de la seva identitat atlàntica i el sap conjugar amb el ciment del suburbi i l’altivesa dels gratacels. La cruïlla en la que es troben els seus mons respectius projecta uns reflexes transparents desproveïts de tot artifici. Sense escarafalls ni ampul·lositats, representen l’honestedat en estat de gràcia.

Pedro Javier González (Barcelona, 1962), guitarrista, compositor i productor musical ha enregistrat més d’una dotzena d’àlbums al seu nom i ha col·laborat amb artistes i grups tan diversos com el Último de la Fila, Joan Manuel Serrat, Manolo García, Roberto Alagna, Victòria dels Àngels i Angelo Branduardi. La seva formació i progressió com a músic sempre ha establert una connexió singular entre els paràmetres més essencials de la clàssica, el flamenc i el jazz. Una de les seves formacions més emblemàtiques va ser la que va establir amb format de trio amb el baterista Roger Blavia i el baixista Toni Terré. I entre els seus projectes més excepcionals figura la gravació en viu a l’Auditori de Barcelona d’una proposta que el va unir amb el tres flamenc de Raúl Rodríguez i les percussions indies de Trilok Gurtu, traduït en el disc “Transversal” publicat l’any 2013. El seu darrer disc, “Babia” (2019), és un exercici poètic de guitarra en solitari on mostra de forma exquisida les seves credencials.

Horacio Fumero (Cañada de Rosquin, 1949) és un dels grans noms de l’escena jazzística europea. Va arribar al Vell Continent procedent d’Argentina per actuar sota les ordres de Gato Barbieri al Festival de Montreux de 1973. A partir de llavors va fixar la seva residència a Suïssa i uns anys més tard va acabar instal·lant-se a Barcelona on encara segueix després de més de quaranta anys. Referent absolut per tres generacions de contrabaixistes, Horacio Fumero es va convertir en un dels homes de confiança de Tete Montoliu coma vèrtex del trio estable del pianista català juntament amb el baterista alemany Peer Wyboris. Bon coneixedor del tango i del folclór del seu país d’origen, Fumero es va graduar en jazz al costat de la màxima autoritat al nostre país i després ha prosseguit la seva trajectòria com a sideman en formacions de músics capdavanters com Jordi Rossy, Chano Domínguez, Ignasi Terraza, Manel Camp o Albert Bover, entre d’altres. Una funció que també l’ha connectat amb les noves generacions com la trombonista i cantant Rita Payés o la seva pròpia filla Lucía Fumero.